OPINIÓ: Las cuatro lineas del CEIP Pere IV.

7 06 2008
Avís: Aquest és el BLOC de l ‘AMPA del CEIP Pere IV i per extensió de tota la comunitat de persones que tenen relació amb l’escola. La informació i les opinions que aquí es publiquen son propietat i responsabilitat dels qui las emeten i no tenen perquè coincidir amb la línea de l ‘AMPA
——————————————————————————————————————
.
Si hay algo en lo que nos hemos caracterizado las madres y padres del CEIP Pere IV durante estos cuatro años ha sido por nuestra solidaridad con el sistema educativo, soportando con nuestros propios recursos (humanos y materiales) la falta de previsión que supone la creación de una escuela nueva en módulos prefabricados. Han sido cuatro años de un sobreesfuerzo que no ha sido correspondido con acciones concretas por la administración.
Finalizado este periodo, el nivel de exigencia de los padres hacia la administración debería aumentar, y esta exigencia debería comenzar por dar solución a los problemas por ellos planteados.
Una de las aberraciones organizativas más graves del sistema educativo en nuestro barrio son las cuatro líneas impuestas en un colegio diseñado para dos. Esta imposición genera una serie de disfunciones que abarcan no solo a los niños implicados sino a todo el centro. Desde la organización de las extraescolares a las salidas y excursiones, pasando por la previsión de material, organización de los espacios, etc.
Pero el problema no queda aquí, ya que se extenderá y complicara en el tiempo.
• Cuando las promociones de los mayores (tercero y segundo) abandonen el centro, volveremos a tener que prescindir de espacios para dar cabida a los nuevos alumnos de P3.
• Cuando las cuatro líneas abandonen el centro podemos encontrarnos con una demanda de plazas que supere la oferta del nuevo instituto (caso de existir nuevo instituto).
Por todo ello, deberíamos pedir a la administración soluciones YA! EL que escribe esto, y creo que muchos otros padres, piensa que deberían comprometerse a realizar actuaciones concretas orientadas a paliar la situación por ellos creada, que bien podrían comenzar por:
1- Cierre definitivo de las matriculas de las clases de primero, con la finalidad de intentar reducir el número de líneas en primero.
2- Aportación de fondos y/o personal extra para paliar los problemas generados por las cuatro líneas.
3- Previsión organizativa para asegurar plazas suficientes en el nuevo instituto a los alumnos implicados.
Es el momento de que cada uno asuma su responsabilidad. No necesitamos más promesas, necesitamos un compromiso con medidas concretas que a medio y largo plazo de solución a los problemas por ellos generados. Por ello, propongo la creación de un Plataforma de seguimiento por parte de los padres implicados, que funcione como elemento de presión hacia la administración.
Saludos
Joan Duarte




OPINIÓ: Quina crueltat: Els perills de la ignorància.

15 04 2008

Avís: Aquest es el BLOC de l ‘AMPA del CEIP Pere IV i per extensió de tota la comunitat de persones que tenen relació amb l’escola. La informació i les opinions que aquí es publiquen son propietat i responsabilitat dels qui las emeten i no tenen perquè coincidir amb la línea de l ‘AMPA
——————————————————————————————

Text: Anònim

Tots som mares o pares però, recordeu què abans hem estat infants?
Recordeu quan les amiguetes jugaven a saltar a la corda i a nosaltres no ens deixaven, o quan arrenglerats a la paret escollien un a un els jugadors del proper partit de futbol i a nosaltres mai ens triaven? Feia mal, molt mal.
Fa uns dies vaig presenciar una escena, dins l’ escola, que mai hauria d’haver succeït. Era l ‘hora d ‘entrada i tots els infants disposats en fila esperaven ordenadament dins la seva zona el moment d’ entrar a classe. De sobte una persona va trencar el protocol, va traspassar la zona, es va acostar a la fila i va començar a repartir selectivament invitacions per a una festa d’aniversari. Passava un a un per davant dels nens i nenes: tu SI, tu NO, tu NO, tu SI, tu…
L’ alegria dels “escollits” era el flagell dels “rebutjats”. Com a persona vaig sentir una gran pena veient la careta dels descartats, com a mare/pare, una gran ràbia. Quina crueltat! i després diuen que els infants són cruels.
Estic segur que aquest fet es va produir per ignorància, per desconeixement, i que per descomptat no hi havia cap intenció de ferir a ningú. També em consta que el professorat intenta evitar-ho però prou feina té tenint cura dels nostres fills per dedicar-se també a vigilar els grans.
El motiu d’ explicar això no és assenyalar ni denunciar ningú és (potser soni pretensiós) EDUCAR. 

No estic dient que es convidi a tothom, cada un faci el que vulgui, però amb discreció per no ferir els infants, potser encara ignorants d’aquest fet, i per no ferir a les mares/pares que veuen com el seu fill/a es rebutjat públicament.