La gran mentira (Article d’opinió)

Coincidint que ara a molts “supers” des d’aquesta setmana ja no serveixen bosses de plàstic, adjunto un document per publicar en l’apartat d’opinió, sembla interessant veure una altra perspectiva.

Gràcies.
Sonia Recuenco

Water Disaster (Article d’ opinió)

El nostre fill porta cada dia dins la motxilla una cantimplora amb aigua o suc, per a l’esmorzar i el berenar. Creiem que és una bona solució al tema contaminació del medi ambient, a part de proporcionar-li una aigua de més qualitat… i tot economitzant a més a més. Us convido a veure el document adjunt Water-disaster

No creieu que és una bona alternativa a les ampolletes d’aigua i als sucs/llets en TetraBrick? Us animo a què ho poseu en pràctica.

Gemmina

¿Un AMPA participativa? (Article d’ opinió)

Supongo que más de un@ se sorprenderá al ver los interrogantes del titular. Pero antes de que nadie se rasgue las vestiduras dejarme que me explique.
Si entendemos la palabra participativa desde su acepción de colaboradora, no cabe duda que la nuestra es un Ampa de lo más participativa. Como muestra solo es necesario poner sobre la mesa las cerca de 40 madres/padres colaborador@s que participan en la Ballaruga, amén de las numerosas excursiones, conferencias, blogs, etc.. organizadas por las diferentes comisiones.
Ahora bien, si la entendemos como responsabilidad a la hora de la toma de decisiones, creo que nuestra nota estaría muy por debajo del dichoso informe Pisa. Es evidente que la idiosincrasia, muy singular, que nos ha marcado como escuela de nuevo cuño nos ha abocado en muchas ocasiones a primar la efectividad por encima de la “participación democrática” que como grupo se nos debería exigir. Pocas han sido las votaciones. Las decisiones tomadas por el Ampa han sido casi siempre en petit comité, cuando no de manera unipersonal (como responsable de algunas de estas decisiones entono el mea culpa).
Superada por fin esta etapa de “nacimiento”, hemos crecido, nos hemos emancipado y deberíamos responsabilizarnos de las decisiones de la asociación como tal. Se acercan elecciones a la junta del AMPA y solo espero que entre todos sepamos, propiciar unos y usufructuar otros, el derecho de cada uno de nosotros a “participar” en un AMPA de todos y para todos.
Pau i Justícia per a tothom
Joan Duarte

Conferencia sobre els menors d’ un jutge de Granada

Rocío Martínez ens fa arribar una noticia per compartir.
Es tracta d’ una conferencia sobre els menors d’ un jutge de Granada, Emilio Calatayud, famós per les seves sentències.

El vídeo:
http://blogs.periodistadigital.com/electroduende.php/2007/09/19/emiliocalatayud_menores8794

La informació i les opinions que aquí es publiquen son propietat i responsabilitat dels qui las emeten i no tenen perquè coincidir amb la línea de l ‘AMPA

Cuina escolar responsable

La Revista Opcions, d’informació per a un consum conscient i transformador, ha tret en el seu darrer número un interessant article sobre cuina escolar saludable i sostenible.

En síntesi ens mostra si és assumible la instal•lació d’una cuina escolar educativa, sostenible i respectuosa amb el medi.

Es tracta d’introduir un menú adequat a la temporalitat dels aliments i a la quantitat de nutrients necessaris (reduint fregits, congelats, precuinats, els excessos de proteïnes i ampliant el ventall d’ingredients i gustos).

Per tal de no ser un menjador més car, no es tracta de substituir els aliments, per els mateixos ecològics. Més aviat, de reduir la carn i introduir més proteïnes vegetals (llegum, fruita seca…).

A tall d’exemple la revista recull l’opinió de David Beltran, director del CEIP Fort Pienc:
“Les mares i els pares se sorprenen de veure que els seus fills mengen verdures que abans a casa no menjaven perquè diuen que no els agradaven.
L’empresa que gestiona el menjador ens vol proposar que puguem encarregar als productors que proveeixen l’escola cistells de verdures per a les famílies, com en una cooperativa, perquè consumeixin menjar ecològic també a casa i els nens continuïn aquesta dinàmica. Ens agrada la qualitat i les perspectives de futur: van sorgint certes actituds, com ara recollir en una garrafa l’aigua que queda als gots havent dinat i aprofitar-la per regar les plantes.”

Menjadors escolars: l’assignatura pendent Revista Opcions, 27. Pàg 26-28

Marc Ribera i Valette

Soy tu padre, no tu amigo

 
Patricia Sarrias ens fa arribar uns articles publicats a La Vanguardia del 29/10/2008.

Gracies Patricia.

Els podeu descarregar en PDF:  la_vanguardia_29-10-08

“Cuentan que en su consulta, ante la pregunta de una madre preocupada
-¿cómo debo educar a mi hijo?”
el mismo Freud contestó:
Como le de la gana. ¡De todos modos estará mal!”

“Los padres no deben tener miedo al no”

“En 20 años puede no haber nadie en condiciones de dedicarse a la investigación”

“…estamos criando futuros fascistas”

Educar els nostres fills en un món hiperexigent

Us adjuntem un article publicat a El País/ 12/10/2008 molt interessant i emotiu sobre l’ educació dels nostres fills que parla sobre la hiper-paternitat. Aqui teniu un extracte, però us podeu baixar l’article sencer en format pdf AQUÍ: papa_dame_un_respiro

“En todo el mundo, esta forma de controlar al milímetro la educación de los niños es conocida con diferentes nombres. Algunos la llaman “hiperpaternidad”. Otros se refieren a ella como “padres helicóptero”, porque siempre están vigilando. Los canadienses bromean con los “padres quitanieves”,que marcan un camino perfecto en la vida de sus hijos. Incluso en los países nórdicos, donde se supone que viven gloriosamente relajados, se habla de “padres curling”: mamá y papá despejando frenéticamente el hielo por delante de su Hijo”.

…

Martí Pallàs

EL DEBAT “TRAMPA”

Un instant de la intervenció de la Alícia

Moltes gracies Alícia.

No has tingut un paper fàcil.
Ha estat un debat enverinat, era anunciat a la web de TV3 com una taula rodona on Pares/Mares i professors avaluarien l’estat de l’ensenyament i finalment han volgut convertir-lo en un enfrontament entre aquests dos col•lectius que sempre han de treballar junts i mai enfrontats.

No has caigut a la trampa i ens has regalat alguna perla com aquestes:

“No es solament l ‘estat paternal el que ens ha de donar sortida a tot allò que nosaltres entenem com a problemes”

“Els pares estem preocupats per la qualitat de l’ensenyament, però nosaltres ens hem d’ implicar una part del nostre acostament als nostres fills i a la seva educació ve per això”

El que avui ha intentat TV3 no ha estat seriós, però tu i per extensió tota la comunitat del Pere IV hem demostrat ser seriosos. Si volien un cru i sangnant combat de boxà no els hi ha sortit be.

Alícia, potser no has fet pujar el “share” de TV3 però si el de la nostra admiració i estima.

Gràcies.

Text: Josep Maria March
La informació i les opinions que aquí es publiquen son propietat i responsabilitat dels qui las emeten i no tenen perquè coincidir amb la línea de l ‘AMPA

 

 

OPINIÓ: Las cuatro lineas del CEIP Pere IV.

Avís: Aquest és el BLOC de l ‘AMPA del CEIP Pere IV i per extensió de tota la comunitat de persones que tenen relació amb l’escola. La informació i les opinions que aquí es publiquen son propietat i responsabilitat dels qui las emeten i no tenen perquè coincidir amb la línea de l ‘AMPA

——————————————————————————————————————

.

Si hay algo en lo que nos hemos caracterizado las madres y padres del CEIP Pere IV durante estos cuatro años ha sido por nuestra solidaridad con el sistema educativo, soportando con nuestros propios recursos (humanos y materiales) la falta de previsión que supone la creación de una escuela nueva en módulos prefabricados. Han sido cuatro años de un sobreesfuerzo que no ha sido correspondido con acciones concretas por la administración.
Finalizado este periodo, el nivel de exigencia de los padres hacia la administración debería aumentar, y esta exigencia debería comenzar por dar solución a los problemas por ellos planteados.
Una de las aberraciones organizativas más graves del sistema educativo en nuestro barrio son las cuatro líneas impuestas en un colegio diseñado para dos. Esta imposición genera una serie de disfunciones que abarcan no solo a los niños implicados sino a todo el centro. Desde la organización de las extraescolares a las salidas y excursiones, pasando por la previsión de material, organización de los espacios, etc.
Pero el problema no queda aquí, ya que se extenderá y complicara en el tiempo.
• Cuando las promociones de los mayores (tercero y segundo) abandonen el centro, volveremos a tener que prescindir de espacios para dar cabida a los nuevos alumnos de P3.
• Cuando las cuatro líneas abandonen el centro podemos encontrarnos con una demanda de plazas que supere la oferta del nuevo instituto (caso de existir nuevo instituto).
Por todo ello, deberíamos pedir a la administración soluciones YA! EL que escribe esto, y creo que muchos otros padres, piensa que deberían comprometerse a realizar actuaciones concretas orientadas a paliar la situación por ellos creada, que bien podrían comenzar por:
1- Cierre definitivo de las matriculas de las clases de primero, con la finalidad de intentar reducir el número de líneas en primero.
2- Aportación de fondos y/o personal extra para paliar los problemas generados por las cuatro líneas.
3- Previsión organizativa para asegurar plazas suficientes en el nuevo instituto a los alumnos implicados.
Es el momento de que cada uno asuma su responsabilidad. No necesitamos más promesas, necesitamos un compromiso con medidas concretas que a medio y largo plazo de solución a los problemas por ellos generados. Por ello, propongo la creación de un Plataforma de seguimiento por parte de los padres implicados, que funcione como elemento de presión hacia la administración.

Saludos
Joan Duarte

OPINIÓ: Quina crueltat: Els perills de la ignorància.

Avís: Aquest es el BLOC de l ‘AMPA del CEIP Pere IV i per extensió de tota la comunitat de persones que tenen relació amb l’escola. La informació i les opinions que aquí es publiquen son propietat i responsabilitat dels qui las emeten i no tenen perquè coincidir amb la línea de l ‘AMPA

——————————————————————————————

Text: Anònim

Tots som mares o pares però, recordeu què abans hem estat infants?
Recordeu quan les amiguetes jugaven a saltar a la corda i a nosaltres no ens deixaven, o quan arrenglerats a la paret escollien un a un els jugadors del proper partit de futbol i a nosaltres mai ens triaven? Feia mal, molt mal.

Fa uns dies vaig presenciar una escena, dins l’ escola, que mai hauria d’haver succeït. Era l ‘hora d ‘entrada i tots els infants disposats en fila esperaven ordenadament dins la seva zona el moment d’ entrar a classe. De sobte una persona va trencar el protocol, va traspassar la zona, es va acostar a la fila i va començar a repartir selectivament invitacions per a una festa d’aniversari. Passava un a un per davant dels nens i nenes: tu SI, tu NO, tu NO, tu SI, tu…

L’ alegria dels “escollits” era el flagell dels “rebutjats”. Com a persona vaig sentir una gran pena veient la careta dels descartats, com a mare/pare, una gran ràbia. Quina crueltat! i després diuen que els infants són cruels.

Estic segur que aquest fet es va produir per ignorància, per desconeixement, i que per descomptat no hi havia cap intenció de ferir a ningú. També em consta que el professorat intenta evitar-ho però prou feina té tenint cura dels nostres fills per dedicar-se també a vigilar els grans.

El motiu d’ explicar això no és assenyalar ni denunciar ningú és (potser soni pretensiós) EDUCAR. 

No estic dient que es convidi a tothom, cada un faci el que vulgui, però amb discreció per no ferir els infants, potser encara ignorants d’aquest fet, i per no ferir a les mares/pares que veuen com el seu fill/a es rebutjat públicament.