Els Cingles de Bertí: Més FOTOS

Més imatges enviades per Carlos Meya, gràcies.

Les fotos: www.pbase.com/ampa/09berti

Els Cingles de Bertí: Les FOTOS

Josep Muntó, gràcies, ens ha fet arribar unes imatges de la passada sortida del Grup de Muntanya.

Les fotos: www.pbase.com/ampa/09berti

Crònica d’una excursió als Cingles de Bertí

Dissabte 17.10.09 a les 8:15h quedem a l’estació de metro del Poble Nou.
Bé no tots alguns arriben una mica més tard, a les 8:35 exactament. Després de revisar que no ens deixem a ningú i fer l’obligat recompte (el fa en Marc amb una precisió mil•limètrica) resulta que som 22 humans entre grans i petits, el èxit ja està assegurat per tal afluència de intrèpids excursionistes.
Agafem el metro fins a Plaça Urquinaona i fem un transbord exterior a la RENFE de Plaça Catalunya, comprem dues targetes amb 10 viatges cada una més dos bitllets individuals, algú no té disponible però be, això no és important. Baixem a la andana 1 i després d’un moments d’incertesa agafem el tren direcció Vic no el de la Tour de Querol, bàsicament perquè no para al Figaró que és el nostre destí on no haguéssim arribat mai si hi haguéssim pujat.
Al tren gaudim de precioses vistes primer del cinturó de Barcelona i després del Vallès oriental. Mentre, esmorzem els nostres fantàstics entrepans i els nens estan tranquil•lament assentats al seus llocs i sense fer soroll (es nota que van al PERE IV).
Arribem al nostre destí cap a les 10:30 aprox., allà ens trobem amb uns nous companys que ja ens esperen, i enfilem pel costat de les vies fins a un bonic camí, que s’endinsa cap el bosc amb una lleugera pujada. Els nens es posen al davant i fan relleus per ser el primer. Cada 5 minuts hi un canvi, però ràpidament ens adonem que amb el nombre que són tardaran 1 hora a fer tota la volta, així que ho baixem a 3 minuts, en Xavi fa de jutge del temps i ordena els canvis.
Arribem a la Bauma, el nens hi pugen i fem fotos i més fotos i finalment … unes fotos més.
Seguim el camí fins al salt d’aigua que resulta ser impressionant, els nens tiren pedres i es mullen.
A partir d’aquest punt el camí comença a pujar bastant, arribem en una mena de mirador amb una vista impressionant. Seguim pujant ….parem a menjar uns quants fruits ‘sexs’ i patés del ‘Decartron’, ara bé la pujada més dura amb un desnivell d’uns 400 metres. Algun del petits comença a queixar-se però aguanten bé i acaben arribant a dalt després d’esforçar-se molt.

FELICITATS HEU ARRIBAT!

Vistes impressionats,precipici impressionat tothom quiet que no caigui cap menut.

Ens desplacem a un prat proper propietat d’un pagès desconegut i dinem el menú del dia Truita de patates i croquetes son les 14:30h. Per beure podem triar entre dos tipus de vins, una varietat del nord del Poble Nou amb regust final de truita de patates servit amb porro de vidre, o bé, una altra variat del sud amb intens sabor de cuir servit en bota. El cert és que es va acabar, tot i les observacions dels paladars més fins.

Desprès de reposar una hora trenta minuts i els nens haver destrossat les bales de palla que el pagès tant li havien costat de recollir, iniciem el descens vertical cap a l’estació de tren d’Aiguafreda. Baixem per un corriol amb un desnivell del 30% també anomenat la ruta dels gambusins. Els que no porten pneumàtics de terra derrapen i baixen de cul i els altres … també.
A les 18:10h arribem a l’estació de la RENFE de Sant Marti de Centelles on ocupem el bar i prenem uns refrigeris. els més esportistes no satisfets amb els 8km de camí practiquen uns minuts més de barra fixa.
A les 18:25 pugem al tren per dirigir-nos cap a la Cuitat Comptal.
Els nens tornen a portar-se meravella, uns quants llegeixen l’enciclopèdia Catalana que duien a la motxilla altres es decanten pel Tirant lo Blanc, son tant aplicats! Llàstima que són destorbats pel ‘Pikas’ que els convida a passar a la cabina del tren (que és com la d’un avió però amb menys botons innecessaris), hi entren de tres en tres i toquen el clàxon.
Cap a les 19:30 arribem a Plaça Catalunya desfem el transbord que havíem fet al matí però caminant endavant i finalment arribem al Poble Nou satisfets de la nostra gran jornada.

Salutacions

C.Meya

MUNTANYA: del Figaró a Aiguafreda

Benvolgudes famílies,

Preparem-nos per a la nostra primera sortida d’ enguany per pujar a la muntanya.

Anirem del Figaró a Aiguafreda, tot pujant els Cingles de Bertí. És una sortida que ja vam fer ara fa un parell d’anys.
Són 8400 metres de recorregut amb un desnivell acumulat de 540 metres. Per a famílies nouvingudes… no és tan com sembla!
Els primers 3.097 m de recorregut són de pujadeta.
Després vénen 956 m de forta pujada.
Dalt del cingle, el recorregut és de 343 metres
I la part final, és una baixada de 4004 metres de recorregut.

*Gràcies Xavi Pont per aquesta acurada informació!

Davant nostre sempre tindrem el Montseny.
En el recorregut es troben diferents elements: masies -del Bac-, ermita romànica -Sant Pere de Vallneu-, graus, cingle, cim -la Trona- , obagues, camins, pista i roques per a escalada -Dues germanes, Tap de Xampany-, que tan record porten a en Lluís.

Alhora del transport en el Grup de Muntanya ens movem, en principi i en general, amb criteris sostenibles (transport públic o autocar).

En aquest cas plantegem fer-ho amb metro i ferrocarril.

Aquelles famílies que vulguin interessar-se de les activitats del grup de muntanya cal que escriguin un correu-e a grup.muntanya.pereiv@gmail.com

Salut i Muntanya!

Grup de Muntanya
Comissió de Sortides en Família
Ampa Pere IV

SORTIDES EN FAMILIA, presentació del curs 08/09

Benvolgudes famílies:
Us convidem a la presentació del curs 2009-2010 de la comissió de “Sortides en família”, el proper divendres 16 d’Octubre a les 18:15h en el gimnàs de l’escola.

-Grup de Muntanya
-Grup d’Excursions
-Lleure en família

Cada una de les tres subcomissions farà una presentació de les seves propostes de sortides.
Hi haurà servei d’acollida.

Us hi esperem a tots !

Muntanya. Apunta a l’agenda.

Molt bones a tots els muntanyencs !

Ja podeu anar calçant-vos les botes perquè el proper 17 d’ Octubre ja tenim aquí la primera excursió !
Així que aneu reservant el dia, i més endavant ja us informarem dels detalls.

Salut
Xavi Garcia

PER FÍ EL MATAGALLS !!! Fotos i Crònica

EDITAT: 18/06/2009
Afegim noves fotos que ens ha fet arribar Montse Raga, gràcies !

 
Les fotos: www.pbase.com/ampa/09matagalls

La foto de grup a mida gran:

www.jmmarch.net/ampa/fotos/grup_matagalls.jpg

A la tercera havia de ser la vençuda !

Altra vegada pintava mal temps, ja creiem que la mala estrugança ens la jugava … però en aquesta ocasió vàrem anar endavant … i menys mal! no va ploure ni una gota i gaudírem sense dubte de la millor excursió del curs.

A quarts de sis de la tarda del dissabte iniciàvem l’ ascens des de Sant Marçal. Només començar, ja ens trobem en espectaculars i espesses fagedes que ens acompanyen tot el camí fins arribar al darrer tram, on podem gaudir d’ unes fabuloses vistes aèries del Vallès seguit del litoral amb el rerefons del mar. Realment sobta des d’ aquella alçada guaitar vaixells.

Poc més amunt, i després d’ uns 550 metres de desnivell i unes 2 hores i quart de caminada arribem a Coll Pregon, un lloc que et deixa bocabadat, perquè et trobes un prat circular allà dalt en mig de fagedes, i no t’ expliques com el bosc no se l’ ha menjat.

Plantem tendes, i en acabar sopem conjuntament. Mentrestant es va fent de nit i la lluna plena se’ns va apareixent majestuosament. Després de fer-la petar una estona i una mini sortida amb frontals, tots a dormir.

A quarts de vuit del matí un animat rossinyol agafa el testimoni del mussol nocturn, i poc a poc ens anem llevant. Esmorzem per agafar forces, desmuntem campament i enfilem els últims 150 metres de desnivell que ens separen del cim. Tres quarts d’ hora després arribem al cim més “desitjat” amb la creu que el corona, el Matagalls!

Vistes panoràmiques, vaques pasturant, la mainada jugant … i arriba l’ hora del descens. Els nostres infants agafen un ritme de baixada que a més d’ un ens costa de seguir, petits entrebancs, alguna ensopegada de llibre (pobra Rita, quin nyanyo !), però finalment acabem de nou al punt d’ inici a Sant Marçal.

Agafem els cotxes i de baixada ens entaulem en un casolà Restaurant del terme de Viladrau, per gaudir d’ un molt merescut premi.

Salut, muntanya i bones vacances per a tothom

Xavi

Ascens al Matagalls (amb acampada inclosa !)

A la tercera la vençuda !

El proper 6-7 de juny, després d’ ajornar per dues vegades l’ ascens al Matagalls degut a la climatologia, ens ho tornem a proposar … i a més ho fem de la millor manera possible … amb acampada inclosa !

Sortim de Sant Marçal i arribem a Coll Pregon (420 m de desnivell i 2,9 km de recorregut) per estant-s’hi, muntar les tendes, sopar i dormir.
Ens llevem, desmuntem, deixem l’equip i pugem al Matagalls (162m de desnivell i 1,2 km de recorregut) a fer el cim i després baixem per tornar pel Coll Pregon, recollim el material i baixem a Sant Marçal.

Dinarem al Poblenou, i sortirem a primera hora de la tarda per intentar iniciar l’ ascens a Coll Pregon vora les 5.

D’altra banda… lloguer de material a Balmat:
Tenda de 2 i 3 persones: 15€ cap de setmana i 12 de fiança
Tenda de 4 i 5 persones: 20€ cap de setmana i 12 de fiança
Màrfega inflable: 3€ cap de setmana i 3 de fiança
Els sacs que tenen no són adients, ja que la temperatura de confort és més elevada del que necessitaríem. Pensem que a la nit i a aquella alçada no sobrarà material per abrigar-se bé.
Intentem aconseguir bon sac que la temperatura de confort arribi a -1.

Salut i Muntanya!

Grup de Muntanya
Comissió de Sortides en Família
Ampa Pere IV

Rasos de Peguera. La Crònica (… i més fotos)

EDITAT: 04/03/2009
Afegim noves fotos que ens ha fet arribar Manel Balseiro, gràcies !

Foto: Mariano Fernández

Desprès de parlar amb el Sr. Temps i recomanar-nos la sortida per aquest cap de setmana, la neu ens esperava. Neu dura i mig congelada, semblava com si s’estesi resistint al sol per esperar-nos.

Els preparatius començaven el dia anterior, roba d’esquí, pantalons i botes, però com elements indispensables trineus i raquetes, tot ven preparat per aprofitar fins l’últim raig de sol que existís.

Aviat obrir el dia, la il•lusió per trepitjar el teixit blanc despertar d’hora els nostres essers mes estimats, res podria amb les ganes de compartir un dia amb els companys de classe.

Autocars i cotxes plens de benzina sortien de Barcelona camí de la muntanya, muntanya que ens faria compartir un cim, una passejada i un energètic dinar que ens donaria força per poder suportar les continues pujades i baixades amb els trineus.
Tot just arribar, les expedicions es preparaven deixant entre veure els seus objectius, gaudir d’un dia de neu, dels nostres fills, aprofitar l’ocasió per educar, compartir, respectar i gaudir de la natura, conjuntament amb les persones que ens envolten. Dues races compartien entorns immillorables, els Nord Face i els Quechua que miraven com fer gaudir els protagonistes del dia, els nens. Inicialment la marea Pere IV avançava però aviat les diferents correts d’aire separen els grups, depenen de l´ objectiu sense adonar-se’n que l’important és poder mirar el present i el futur mantenint uns valors que ja identifiquen una escola. Així doncs el silenci de la muntanya es va veure estabornit per crits, corregudes i somriures, el soroll de la marea Pere IV, trencar la tranquil•litat dels arbres que suportant un sobre pes blanc, deixant veure el seu color verd ple d’oxigen.

Aviat les estovalles van pintar de color el teixit blanc, el dinar deixava entre veure el cansament dels nens, la preparació pel moment culminant estava apunt d’arribar, els trineus rugien a boxes com si d’un formula 1 es tractes, algun que altre servia com a llit improvisat per fer una becaina d´ algun nen superat pel cansament, però ràpidament els mes atrevits començaren a relliscar per petites baixades que ens envoltaven i així varem arribar al millor moment de la sortida. De sobta boles de neu creuades impacten en esquenes i cames, el fred fa que no es pogués parar quiet, els formula 1 rellisquent per les rampes on nens i pares gaudiren de la velocitat i del perill. Nens intrèpids no s’ho pensen, una vegada i una altre sota la mirada somrient dels seus pares, canviant d’imatge en el moment que el nen s’estimba, però “no passa res” tornem a repetir fins que varen marxar.

El president de la pista, SR. Ninot de Neu, fet amb estima per pares i fills mira com cada vegada se li perdia la por a la muntanya i les caigudes començaren a augmentar.

La tarda s’acostava i el fred augmentava, els mes previsors agafen l’autocar i els altres lentament desfilen, el cansament ja s’havia apoderat de tothom i va arribar l’hora de tornar.

Una vegada passat el dia, nomes ens queden paraules per agrair als organitzadors la feina feta i recordar que la força que te el Pere IV va ser fruit de la unió de tots: PARES, MESTRES I NENS. Seguim aquest camí ara mes que mai.

AMUNT PERE IV.

Pd:
Afegim noves imatges que ens fa arribar Mariano Fernández (gràcies !),
Les fotos: www.pbase.com/ampa/09rasos

Rasos de Peguera: Les FOTOS

Sandra Montesinos (gràcies !) ens fa arribar les primeres imatges.

Les fotos: www.pbase.com/ampa/09rasos