Us deixem la crònica de l ‘ACAMPADA (… gràcies Manel Balseiro), i les fotos (… gràcies Mariano Fernández)
Les Fotos:
www.pbase.com/ampa/09acampadav
La foto de grup a mida gran:
www.jmmarch.net/ampa/fotos/grup_acampada.jpg
Una panòramica a mida gran:
www.jmmarch.net/ampa/fotos/pano_acampada.jpg
La Crònica
Com som els del PERE IV, cada vegada mes, amb mes nens, d’ edats diferents i malgrat tot assolim fites mes importants, tots som un (això hem sona…..) i sembla que no tenim sostre. Amunt PERE IV
Be fins aquí el resum de l’acampada a Vidrà del 4 i 5 de juliol de 2009.
Hem diuen que he de dir quelcom mes, doncs intentaré resumir la il•lusió, col•laboració, esforç, i tants sentiments viscuts durant aquest cap de setmana.
Com sempre, els companys del grup d’excursions, no van deixar res a l’atzar, be potser un petit detall que després comentarem, van anar “de Avanzadilla” divendres per preparar el camp base i tenir tot enllestit per l’endemà, esglaonadament van arribar els “campistas” i poc a poc al lloc triat per acampar, una extensa explanada de gespa amb unes vistes espectaculars del poble, es van plantar la multicolor catifa de tendes, la plantada es va fer sense incidents a tenir en conte, alguns amb mes traça que altres, però amb l’ajut de tots i amb un sol de justícia, que va provocar alguna cremada, vam enllestir cap el migdia, a tot això els marrecs no van parar de córrer de fer les seves cabanyes particulars i de fer expedicions d’exploració i recerca de l’entorn.
Paral.lelament els companys que ja van plantar divendres o els que van arribar d’hora, es dedicaven al campament base, que no faltes l’aigua ni el gel, muntant taules i cadires, i els “toldos”. “Toldos”, aquesta es una paraula que ha sonat molt durant aquest parell de dies. Tot estava a punt, tendes plantades, “toldos”. posats, tasques assignades, es hora del relax i on millor que a la piscina del Càmping, un bon bany reparador on nens i grans hem gaudit de valent. Però aquí trobem el petit detall del que hem parlat abans, els companys d’excursions no van tancar el tema amb el Molina, Micromolina o egamolina els Element ens van girar l’esquena, i una sobtada ventada va trencar “toldos”, carpes, va aixecar alguna tenda i per un moment va fer trontollar la moral del grup. Però el Pere IV no s’enfonsa a l’hora de dinar tot estava en ordre, primer van dinar els nens i després els nens grans. Es tot un privilegi dinar en un prat d’herba verd intens còmodament asseguts amb cadires i amb taules solides amb vistes meravelloses, sentint l’aire pur a la cara i rodejats d’amics, no se si tots el que hem anat hi som del tot conscients. Per la tarda, malgrat la incipient pluja, una part importat del grup va iniciar l’excursió programada, cap el salt del Molí que va quedar frustrada només arribar al poble a l’augmentar l’intensitat de la pluja, vam trobar aixopluc a la terrassa de la Fonda i amb alegria i optimisme van fer petar la xerrada, els nens com sempre corrent i jugant i finalment entonant uns càntics centenaris van fer fora els núvols i va torna a sortir el sol, llàstima que ja hi era massa tard per fer l’excursió. Tornem cap al campament amb una mica de temps lliure, però amb la ment posada en el sopar, que no vull ser reiteratiu però va ser altre èxit, amanides fresques i bones, embotit exquisit i truites de patates, amb peres i préssecs de postres a la llum de les espelmes fetes al mati per els nens que donàvem llum multicolor a l’esperit col•lectiu del grup. De cop i volta ens adonem que un component del grup fa estona que sa endinsat cap al bosc i no ha tornat. Que podem fer ? Ràpidament es prepara un grup de rescat (nens, pares, mares) proveïts de lots, frontals, nervis i ganes de gresca i conduïts per el guia seguint les instruccions d’orientació, assolim l’objectiu, hem trobat al company. I aprofitant la nit clara en Francesc, abans de tornar al campament,ens dona una lliçó magistral d’astrologia l’Óssa Major, l’estel Polar…..Els nens comencen a anar a dormir I els grans després del cafetonet i la xerrada també. Tothom a la tenda a dormir. I tapadets que fa fred.
L’endemà, amb el primers ratjos de sol, comencen a sortir caps de les tendes, estiraments, fregar-se els ulls, agafar-se la “ronyonada”. I es que ja tenim una edat. Això si els nens com si haguessin dormit a casa o millor amb les piles super carregades. Poc a poc tothom va apareixent i tornem a la activitat. Que es pot fer de bon mati després d’esmorzar, molt be per cert, doncs muntar els “Toldos” som-hi doncs. La resta del mati va anar sobre rodes amb un sol que escalfava d’allò mes. La majoria de nens i pares van participar a la gimcana programada per al mati tot i el fort calor les cares dels nens que arribaven al campament base després de fer totes les proves eren d’una alegria i il•lusió immensa, el mati també va servir per començar a plegar veles, desmuntar tendes i com no, gaudir de la piscina. Abans de dinar i com ja es va fer l’any passat com a mostra d’agraïment al càmping i com símbol d’unió i amistat del Grup van plantar dos arbres, dos nesprers que s’uneixen als cireres ja arrelats. Comencen a aparèixer núvols al cel, i sembla que s’aixeca aire, hai ! els “Toldos”, anem cap al campament on trobem a la barbacoa la unió magistral del Seny Català amb la Rauxa Argentina. Corre, corre, que dinin els nens abans que plogui.
I tant que va ploure, a bots i barrals, però res pot amb nosaltres, alguna relliscada i cul enfangat, però sempre amb bon humor. Be, això s’acaba, fem un últim esforç, desmuntem “toldos”, apilem taules i cadires, cal portar les escombraries a lloc, cadascuna al seu color, fem una última inspecció al camp volem deixar les mínimes empremtes possibles, i amb la pluja d’acompanyant tothom poc a poc va marxant, cansats però feliços.
Un cap de setmana inoblidable per petits i grans.
No vull marxar sense felicitar al grup d’excursions per encomanar a tothom l’esperit muntanyenc que ha fet que aquesta acampada hagi estat un èxit absolut.
Amunt PERE IV!
Amunt Xafafarigoles!
Manuel Balseiro Rodriguez (Laura Balseiro Sànchez 1er Lloro del 36)
Comentaris Recents