
En Martí Costa Borràs, psicopedagog amb llarga experiència a l’EAP de Terrassa, ens va facilitar, als pares presents (amb fills amb i sense NEE) tots expectants de respostes, un espai de reflexió i d’escolta mútua. Va fer un plantejament des del punt de vista dels fills, i va començar aclarint que parlem de NEE quan “per complir els objectius educatius previstos per a tothom, precisem d’ajudes especials que són diferents de les que necessita la majoria”. L’escola serveix per a que tothom pugui desenvolupar les seves capacitats dins dels entorns més ordinaris possibles. Frases del tipus “alguns dels nostres fills, seran pares de nens i nenes amb NEE” no ens van deixar
indiferents. Ens va fer sentir que malgrat els dubtes, anem pel bon camí, “…inconcebible fa 15 anys, que hi hagués una escola que es plantegés tractar aquest tema i hi hagués tanta gent interessada”. Varem parlar sobre les NEE molt visibles, i les menys visibles, no menys importants; els nens han de saber per quines raons uns necessiten uns ajuts diferents que els altres, i aprendre de la diferència, a través de la convivència des de ben petits. Els pares tenim la responsabilitat de poder mostrar el respecte per la diferència, a través del modelatge, com fem i què diem, “…els nens no veuen el que pensem però senten el que diem”. Com a pares hem de donar una visió de normalitat, això és una visió complexa, i sovint això significa reflexionar amb els nostres fills sobre el comportament de la gent, veient-ho del dret i del revés i sovint fent contenció de la seva ansietat. Però no som perfectes, i de vegades perdem els papers, i també això ho hem de saber dir. Dijous a la primera activitat de l’escola de pares, varem aprendre una mica més sobre la convivència entre pares amb necessitats diferents, i de ben segur que això ens ajudarà a ensenyar als nostres fills a aprendre de la diferència.
Escola de Pares.
Mª Jesús Jiménez (Chus)
Foto:Sofia Alonso
Comentaris Recents